Com és
sabut, el passat 25 d'abril es va viure una estranya situació en
l'Ajuntament de Pollença durant la submissió a aprovació dels
pressupostos de la corporació, quan el regidor d'UMP, Nadal
Moragues, va votar en contra del que havia decidit la majoria del
comitè executiu, trencant la disciplina de partit. Aquest fet,
evidentment, va causar una forta inestabilitat dintre del mateix
comitè, davant una situació nova, a la qual mai abans s'havia
enfrontat la formació.
Des d'aquest moment el comitè, com no podia ser d'altra forma, va analitzar quines disposicions contemplaven els estatuts del partit per a intentar resoldre la situació, trobant la definició de la falta comesa així com les diferents sancions aplicables.
En les diferents reunions realitzades entre els membres del comitè i Nadal Moragues per a acostar postures entre ambdues parts, es va constatar una enorme diferència entre les atribucions de causa dels uns i els altres, posant en perill en certs moments el procés de conciliació. Nadal Moragues va explicar que la seva indisciplina es va deure al seu desacord amb el procés de negociació dels pressupostos, on era una condició ineludible la seva assistència al mateix. Alguns dels membres del comitè van reconèixer que Nadal tenia part de raó, encara que l'acció indisciplinària del vot no es podia passar per alt, al que, en un gest de reconeixement, Nadal va estar d'acord. A partir d'aquest moment les postures van començar a acostar-se fins que en l'última reunió el comitè, amb l'aprovació de Nadal, va acordar que si aquest emetia un comunicat de premsa admetent el seu error al trencar la disciplina de partit, es considerava esmenada la falta i es reincorporava al treball del comitè immediatament.
Aquests són els fets.
A partir d'aquí, i després d'un llarg silenci en la comunicació d'UMP, voldríem aclarir algunes coses publicades en premsa i en la xarxa.
Per a començar, dir que en el comitè es va votar en primer lloc si s'obrien negociacions amb l'equip de govern per a donar el vot favorable als pressupostos, al que la majoria (6) va votar a favor, 2 vots no pronunciats, entre ells el del regidor i el vot en contra del secretari general.
Volem desmentir alguns comunicats publicats sobre la negociació del president del partit a esquena del regidor, dir que aquest coneixia en tot moment que aquestes negociacions s'estaven realitzant, per tant no es va negociar a les seves esquenes. Potser sí, des de l'equip de govern no es varen prendre les vies adequades per fer arribar la informació al comité d'UMP, lògicament el regidor hauria d'haver rebut aquesta informació personalment, tot i que el president tot d'una va passar l'oferta d'inversions al comité, que la va valorar i votar.
També voldríem recriminar a alguns foreros “profètics” que asseguren que UMP és un apèndix del Partit Popular en el Moll, amb un desconeixement total dels membres que formen la seva executiva. Efectivament pot haver simpatitzants o votants del PP, cosa tan digna com ser-lo de qualsevol altra formació, però també conformen l'executiva persones amb ideologia o tendències diferents a les conservadores (com el que subscriu aquest document). Però davant les oïdes sordes de les postures fanàtiques més val no perdre energia.
Possiblement, el fet que es comenta aquí ha suposat un enorme aprenentatge per a la formació, tant en la forma de fer les coses com en la direcció cap a on s'han d'emprendre les accions. Ens hem adonat que el Moll no es pot conformar amb les miquetes que ofereixi un o altre govern municipal, sigui del partit que sigui, tenint en compte que la major part de la caixa de l'Ajuntament es fa aquí. Ens hem adonat que la població ha crescut enormement, fins al punt que el més lògic seria una autogestió integral del nucli. Ens hem adonat que la llei empara la autogestió si es compleixen certs requisits d'ubicació, població i recursos, i ens hem adonat que eu Moll els compleix tots.
En fi, ens hem adonat que eu Moll ja és un poble, amb majoria d'edat, i que comença a ser hora que agafi els fils del seu propi destí. I per a això no val ser ni de dretes ni d'esquerres, sinó mollero.
Des d'aquest moment el comitè, com no podia ser d'altra forma, va analitzar quines disposicions contemplaven els estatuts del partit per a intentar resoldre la situació, trobant la definició de la falta comesa així com les diferents sancions aplicables.
En les diferents reunions realitzades entre els membres del comitè i Nadal Moragues per a acostar postures entre ambdues parts, es va constatar una enorme diferència entre les atribucions de causa dels uns i els altres, posant en perill en certs moments el procés de conciliació. Nadal Moragues va explicar que la seva indisciplina es va deure al seu desacord amb el procés de negociació dels pressupostos, on era una condició ineludible la seva assistència al mateix. Alguns dels membres del comitè van reconèixer que Nadal tenia part de raó, encara que l'acció indisciplinària del vot no es podia passar per alt, al que, en un gest de reconeixement, Nadal va estar d'acord. A partir d'aquest moment les postures van començar a acostar-se fins que en l'última reunió el comitè, amb l'aprovació de Nadal, va acordar que si aquest emetia un comunicat de premsa admetent el seu error al trencar la disciplina de partit, es considerava esmenada la falta i es reincorporava al treball del comitè immediatament.
Aquests són els fets.
A partir d'aquí, i després d'un llarg silenci en la comunicació d'UMP, voldríem aclarir algunes coses publicades en premsa i en la xarxa.
Per a començar, dir que en el comitè es va votar en primer lloc si s'obrien negociacions amb l'equip de govern per a donar el vot favorable als pressupostos, al que la majoria (6) va votar a favor, 2 vots no pronunciats, entre ells el del regidor i el vot en contra del secretari general.
Volem desmentir alguns comunicats publicats sobre la negociació del president del partit a esquena del regidor, dir que aquest coneixia en tot moment que aquestes negociacions s'estaven realitzant, per tant no es va negociar a les seves esquenes. Potser sí, des de l'equip de govern no es varen prendre les vies adequades per fer arribar la informació al comité d'UMP, lògicament el regidor hauria d'haver rebut aquesta informació personalment, tot i que el president tot d'una va passar l'oferta d'inversions al comité, que la va valorar i votar.
També voldríem recriminar a alguns foreros “profètics” que asseguren que UMP és un apèndix del Partit Popular en el Moll, amb un desconeixement total dels membres que formen la seva executiva. Efectivament pot haver simpatitzants o votants del PP, cosa tan digna com ser-lo de qualsevol altra formació, però també conformen l'executiva persones amb ideologia o tendències diferents a les conservadores (com el que subscriu aquest document). Però davant les oïdes sordes de les postures fanàtiques més val no perdre energia.
Possiblement, el fet que es comenta aquí ha suposat un enorme aprenentatge per a la formació, tant en la forma de fer les coses com en la direcció cap a on s'han d'emprendre les accions. Ens hem adonat que el Moll no es pot conformar amb les miquetes que ofereixi un o altre govern municipal, sigui del partit que sigui, tenint en compte que la major part de la caixa de l'Ajuntament es fa aquí. Ens hem adonat que la població ha crescut enormement, fins al punt que el més lògic seria una autogestió integral del nucli. Ens hem adonat que la llei empara la autogestió si es compleixen certs requisits d'ubicació, població i recursos, i ens hem adonat que eu Moll els compleix tots.
En fi, ens hem adonat que eu Moll ja és un poble, amb majoria d'edat, i que comença a ser hora que agafi els fils del seu propi destí. I per a això no val ser ni de dretes ni d'esquerres, sinó mollero.
mejor no se puede explicar,enhorabuena por tus palabras y al partido por saber resolver tan dificil situacion y tan bien,saludos
ResponEliminaQuantes persones formen el comitè?
ResponEliminasi no hi ha comunicació entre el comitè es impossible que n'hi hagi amb la gent del partit i menys amb el conjunt dels molleros.
Per representar al molleros no basta amb discursos retòrics. Esper que si votau a favor dels pressuposts o argumenteu be.
És una percepció personal molt respectable la teva, Mollero, i no té falta de lògica. També hem d'admetre que mereixem qualque tipus de reprimenda per part dels nostres votants (no sé si tu ho ets) per la situació viscuda. Però aquest comitè ha resolt una situació gens fàcil, de la que no es tenia experència prèvia, i a on a altres partits ha acabat amb un cisma, ruptura o abandonaments, com és l'exemple de la Lliga a aquesta legislatura.
EliminaI lo que és clar, es que si qualque afiliat vol informació sap que li donarem personalment o a la propera assamblea; però per on no passam és perquè un anònim ens digui a un foro el que hem de fer o no.
De totes formes, gràcies pel teu sugeriment.
Ok, no som afiliat, per la teva resposta es veu que sols importa el que pensen els vostres afiliats, així no teniu cap autoritat moral per parlar en nom dels molleros.
EliminaPerdona? La teva definició de mollero és el que escriu a un foro amb el pseudònim de mollero? Perquè si és així no tenim cap autoritat moral per parlar en el teu nom, igual que tu, que possiblement no ens has votat mai, tampoc tens cap autoritat per dir-nos ni el que hem de fer ni qui és o no mollero. Les demagògies al teu redol.
Elimina"En fi, ens hem adonat que eu Moll ja és un poble, amb majoria d'edat, i que comença a ser hora que agafi els fils del seu propi destí. I per a això no val ser ni de dretes ni d'esquerres, sinó mollero".
ResponEliminaAl fin nos damos cuenta de ello. Parafraseando al gran Marx (Karl, no Groucho que también era muy grande): "Hasta ahora los molleros se han dedicado a tener el pueblo que se les imponía, ya es hora de que decidan por sí mismos". Sigo pensando que el momento es tremendamente favorable en la capital y que, si todos son tan coherentes como dicen ser, hay muchos partidos que nos apoyarán en este nuevo camino.
¡Molleros del mundo, uníos!
Un mollero en el exilio.
Estimado mollero en el exilio, como siempre es un lujo leer tus comentarios. No sé si habrás seguido el episodio de crisis que ha pasado el partido, y que finalmente se ha resuelto en un ejercicio de raciocinio tras múltiples reuniones.
EliminaSi hemos sacado algo en claro de esta movida es evidentemente un aprendizaje, la necesidad de que UMP se marque metas elevadas que conduzcan hacia la autogestión, evitar tener que andar siempre con el mercadeo de los presupuestos.
En un cálculo rápido, con la autogestión de los propios ingresos, eu Moll podría disponer de un presupuesto suficiente para dar solución a todos sus problemas estructurales en media legislatura. A día de hoy se deben negociar las partidas una por una, haciendo uso del agravio comparativo entre las inversiones en los diferentes núcleos. Luego, por ahí nos van llamando quejicas o lloricas. Lo que no tienen es vergüenza.
Bueno, que me caliento.
Repito, gracias por tus comentarios.
C. G.
Estimado C. G.:
EliminaGracias por considerar un lujo mis pequeñas aportaciones fruto del sentimiento y la pasión que me provoca el asunto, aunque muy poco razonadas en ocasiones.
Puesto que la cosa ya se va poniendo seria veo necesario explicar algo más mi punto de vista (que creo que puede ser entendido y compartido por algunos de nosotros). Personalmente no tengo nada contra Pollensa ni contra los pollensines. Es más, he trabajado allí, he pasado mucho tiempo allí, tengo amigos allí y tengo familia allí. En este sentido mi opinión no se deriva ni de un tema de sentimiento pueblerino, ni debe interpretarse como un "ellos contra nosotros". Es simple y llanamente un tema de bienestar. No ya para mí, puesto que muy a mi pesar dudo mucho que vuelva a vivir ni en el Puerto ni en Mallorca, sino para mis padres y para mis amigos. Creo que el Puerto y sus habitantes (verdaderos protagonistas, ya que el Puerto es simplemente un lugar geográfico en el que desarrollan sus vidas) deben gozar de mejores condiciones de vida de las que se les ofrecen desde el Ayuntamiento. Y no es sólo que deban. Vistos los datos objetivos sobre el dinero que generan los ciudadanos y los negocios de nuestro pueblo está muy claro que además pueden tenerlas si de verdad lo desean. Creo que este último punto es algo que debería explotar el partido en campaña.
Por otro lado, me considero una persona profundamente apolítica o, mejor dicho, atea respecto a los partidos políticos y las instituciones. Mi apuesta por UMP se debe simplemente a que creo que es la única formación que parece estar en sintonía con mi punto de vista. En este caso creo que el fin justifica los medios y que habría que pelear para que los recursos económicos del Puerto fueran gestionados por sus ciudadanos y sólo por ellos. Una vez que se constituyera el Puerto como núcleo independiente seguramente seguiría votando en blanco como hago en el resto de elecciones, pero ya me habría asegurado de que mis padres y amigos tienen un mayor grado de bienestar del que se les ofrece ahora.
Y nada más. Expongo mi paracer sobre el tema porque, a tenor de los comentarios que he leído más arriba de algún que otro Mollero conformista con su situación actual, lo he creído pertinente. Creo que hay que mostrarle a nuestros conciudadanos qué es lo que pedimos y lo que nos mueve porque nuestra causa es muy justa y digna de ser compartida por todos.
Atentamente,
Un mollero en el exilio.
"el Puerto es simplemente un lugar geográfico en el que desarrollan sus vidas". Si aquest és el concepte del Moll-ciutat dormitori que tenen els superamants del Moll que tresquen per aquest blog, estau ben arreglats.
ResponEliminaEl Moll és molt més que això: és una història, és una cultura, es una gent, són també uns problemes i són moltes il·lusions. El dia que el Moll deixi d'esser de Pollença pot ser a fi d bé, per ser més autònom i mes amo del seu futur, o potser en mala hora, per ser manco mallorquí, per ser menys conscient de la seva història pollencina, per haver renegat dels seus orígens humils i de la seva llengua catalana i pollencina, per haver perdut allò que el fa ser el que és.
Altre profeta apocalíptic. No creim que autogestió sigui haver de renunciar a qüestions culturals i tradicionals. Lo que sí es clar es que el Moll ha vist augmentada la seva població d'una forma desordenada i, a pics, ignorada. I això no ho podem obviar, és lo que hi ha. Si el Moll és una ciutat dormitori, com dius, és pels plans que sempre ha tingut l'Ajuntament amb el nucli: Per què es va construir l'expansió de vivendes de protecció ofical al Moll i no a Pollença? Per què s'adequa turísticament a Pollença amb infraestructures estèticas i no al Moll? Que s'està fent per la integració de la població nouvinguda?
EliminaEs poden donar tots els arguments emocionals i sentimentals que se vulgui, però la realitat és d'una discriminació flagrant, i qui no ho vulgui veure que s'ho faci mirar.
Estimado amigo:
EliminaPara mí el Puerto es efectivamente el lugar donde nací, donde viven mis familiares y amigos. Y punto. Lo importante del Puerto, lo que realemnte vale la pena, son sus habitantes, los seres humanos concretos de carne y hueso que allí desarrollan sus vidas con sus esperanzas, alegrías, ilusiones, etc. Me trae sin cuidado de dónde vengan, a dónde vayan o la lengua que hablen. Me da igual si saben quién es Dragut o en qué consiste Sant Antoni. Lo único que me importa es que sean buenas personas y buenos vecinos, que tengan las infraestructuras necesarias para lograr su felicidad y que nadie les diga cómo deben hacerlo salvo ellos mismos y aquellos que viven con ellos codo con codo.
Estas tonterias pueblerinas de las que me habla usted me parecen desfasadas y hartamente ridículas. Me lo imagino a usted y a los suyos en el campo de futbol de Ca'n Escarrintxo, llorando con el himno, la cultura, la historia y la lengua del pueblo, con una inmensa bandera de fondo formada por dos eses entrelazadas sobre un fondo blanquinegro y desfilando todos al paso de la oca, con el brazo derecho alzado y la mano extendida.
Bobadas infundadas como esas de la historia, las lenguas o las razas nos llevaron a dos guerras mundiales, a una civil en España y a los múltiples conflictos y odios más o menos velados que nos ha tocado soportar en el presente. Son los pseudoargumentos usados por los que gasean, pegan tiros en la nuca, dan "paseillos" o dan palizas a los que no se cuadran ante los mismos símbolos que ellos.
Lo que a mí me hace ser lo que soy no es ni una insulsa canción que no significa nada para mí, ni un trapo tintado, ni un conjunto de acontecimientos ocurridos a personas desconocidas en siglos pasados. Lo que me hace ser lo que soy es saber que no soy como usted, que valoro a las personas por encima de cualquier cosa.
Nada más. Ahí le dejo repasando los mejores momentos de "El Mito del Siglo XX" para coger ideas para su causa.
Atentamente,
Un Mollero no tradicionalista en el exilio
Cap comentari sobre el pacte amb el PP per entrar a la junta de govern? Perque entrau a la junta i no al govern? Gracies.
ResponEliminaDesprés de la propera junta del comité explicarem el pacte i el malentès amb el canvi a la junta de govern. Se va demanar que Nadal entrés a la junta però en cap moment a costa del lloc de Pepe García que, de fet, teníem entès que hi havia un lloc més.
EliminaI les nostres reivindicacions per donar suport als pressupostos es van basar únicament en inversions cap al Moll.
Després de la propera junta del comité publicarem les explicacions pertinents.
Gràcies pel teu interés.
I si no s'hagues acceptat l'entrada d'UMP no s'hagués aprovat el pressupost? El pressupost o es bò o és dolent, però no en funció de si UMP entra a la junta o no.
ResponEliminaNo esteim gens d'acord en que un pressupost sigui bo o dolent, no es redueix a una qüestió de "tot o res".
EliminaQuan es negocia augmentar les inversions cap al Moll de uns 100.000€ fins a quasi 2.000.000€ no podem qualificar un pressupost de bo o dolent.
I entrar a la junta pensam que és un factor essencial per disposar de certa informació referent al Moll i poder actuar conseqüentment.