9 de maig 2013

UMP, uns pressupostos i una crisi superada

 
Com és sabut, el passat 25 d'abril es va viure una estranya situació en l'Ajuntament de Pollença durant la submissió a aprovació dels pressupostos de la corporació, quan el regidor d'UMP, Nadal Moragues, va votar en contra del que havia decidit la majoria del comitè executiu, trencant la disciplina de partit. Aquest fet, evidentment, va causar una forta inestabilitat dintre del mateix comitè, davant una situació nova, a la qual mai abans s'havia enfrontat la formació.

Des d'aquest moment el comitè, com no podia ser d'altra forma, va analitzar quines disposicions contemplaven els estatuts del partit per a intentar resoldre la situació, trobant la definició de la falta comesa així com les diferents sancions aplicables.

En les diferents reunions realitzades entre els membres del comitè i Nadal Moragues per a acostar postures entre ambdues parts, es va constatar una enorme diferència entre les atribucions de causa dels uns i els altres, posant en perill en certs moments el procés de conciliació. Nadal Moragues va explicar que la seva indisciplina es va deure al seu desacord amb el procés de negociació dels pressupostos, on era una condició ineludible la seva assistència al mateix. Alguns dels membres del comitè van reconèixer que Nadal tenia part de raó, encara que l'acció indisciplinària del vot no es podia passar per alt, al que, en un gest de reconeixement, Nadal va estar d'acord. A partir d'aquest moment les postures van començar a acostar-se fins que en l'última reunió el comitè, amb l'aprovació de Nadal, va acordar que si aquest emetia un comunicat de premsa admetent el seu error al trencar la disciplina de partit, es considerava esmenada la falta i es reincorporava al treball del comitè immediatament.

Aquests són els fets.

A partir d'aquí, i després d'un llarg silenci en la comunicació d'UMP, voldríem aclarir algunes coses publicades en premsa i en la xarxa.

Per a començar, dir que en el comitè es va votar en primer lloc si s'obrien negociacions amb l'equip de govern per a donar el vot favorable als pressupostos, al que la majoria (6) va votar a favor, 2 vots no pronunciats, entre ells el del regidor i el vot en contra del secretari general.

Volem desmentir alguns comunicats publicats sobre la negociació del president del partit a esquena del regidor, dir que aquest coneixia en tot moment que aquestes negociacions s'estaven realitzant, per tant no es va negociar a les seves esquenes. Potser sí, des de l'equip de govern no es varen prendre les vies adequades per fer arribar la informació al comité d'UMP, lògicament el regidor hauria d'haver rebut aquesta informació personalment, tot i que el president tot d'una va passar l'oferta d'inversions al comité, que la va valorar i votar.

També voldríem recriminar a alguns foreros “profètics” que asseguren que UMP és un apèndix del Partit Popular en el Moll, amb un desconeixement total dels membres que formen la seva executiva. Efectivament pot haver simpatitzants o votants del PP, cosa tan digna com ser-lo de qualsevol altra formació, però també conformen l'executiva persones amb ideologia o tendències diferents a les conservadores (com el que subscriu aquest document). Però davant les oïdes sordes de les postures fanàtiques més val no perdre energia.

Possiblement, el fet que es comenta aquí ha suposat un enorme aprenentatge per a la formació, tant en la forma de fer les coses com en la direcció cap a on s'han d'emprendre les accions. Ens hem adonat que el Moll no es pot conformar amb les miquetes que ofereixi un o altre govern municipal, sigui del partit que sigui, tenint en compte que la major part de la caixa de l'Ajuntament es fa aquí. Ens hem adonat que la població ha crescut enormement, fins al punt que el més lògic seria una autogestió integral del nucli. Ens hem adonat que la llei empara la autogestió si es compleixen certs requisits d'ubicació, població i recursos, i ens hem adonat que eu Moll els compleix tots.

En fi, ens hem adonat que eu Moll ja és un poble, amb majoria d'edat, i que comença a ser hora que agafi els fils del seu propi destí. I per a això no val ser ni de dretes ni d'esquerres, sinó mollero.