Què ens fa si un és més llarg i grouxut que l'altre? I què més dóna si un és més antic que l'altre?
Ens hem de posar a comparar com a joves adolescents que atribueixen als centímetres la seva masculinitat?
Es tracta de cultura, dels trets que identifiquen als grups socials, que permeten percebre una diferenciació dins la uniformitat.
I cultura no vol dir imitar, ni rebre més doblers institucional, ni imposar una determinada diverssió perquè qualcú pensi que ha d'esser així.
La cultura és una manifestació espontània que surgeix d'abaix i reflexa inquietuts, identitats, qualitats, aptitus i actituts, agraïments, etc... Tot desenvolupat dins el propi entorn i des de la base d'una societat.
El Pi del Moll o el de Pollença, els foguerons de sa Pobla o els de Manacor, La Patrona de Pollença o San Joan de Ciutadella: Què més dóna? Tot són manifestacions culturals.
El problema surgeix quan la cultura és imposada, quan a un poble no se'l deixa desenvolupar la seva pròpia manifestació de les inquietuts i se'ls hi dóna peixet per tenir-lo callat.
És clar que eu Moll no pot tenir una tradició cultural centenària, com molts de pobles balears, ja que és fruit d'un desenvolupament socio-econòmic relativament modern, gairebé unes desenes d'anys.
La població és majoritàriament nouvinguda, molt heterogènea i amb símbols identificatius diversos. Però això no té perquè ser un escoll per desenvolupar una cultura pròpia.
Ara bé, haver d'aceptar la cultura tradicional pollencina no ajuda gens a trobar la nostra pròpia identitat, tot i que hem de reconeixer que el costumari tradicional pollencí és inmens i d'una enorme qualitat; però som molts els que no ens sentim identificats, encara que l'admiram i hi participam d'ell. Pero no se'ns posen els pels de punta, simplement ens divertim.
Hem de començar a pensar que eu Moll és un poble.