Una carta d'un veí del Moll

Varem rebre al nostre mail una carta d'un veí d'eu Moll expressant la seva queixa per com van certes coses al Moll. No ens queda més remei que donar-li la raó. Es tenen bones idees que tenen arrancada de cavall i arribada d'ase. Fa mesos ja li varem expressar al regidor de serveis que al voltant del pati Miquel Capllonch es reunia un grup de xicots a fumar porros davant els més menuts, a més de copar les cistelles de bàsquet en detriment dels més joves.
Es tracta d'una imatge decadent i gens instructora pels més menuts. I l'actuació de la policia municipal sembla una mica feble amb aquest problema.
A continuació la carta que mostra la indignació d'aquest veí. (No reflectim el seu nom perquè no tenim el seu permís):
Vos vaig enviar una opinió al respecte del programa que permet tenir obert els capvespres el pati de l'escola Miquel Capllonc. La meva impressió, que coincidia amb la de molts del veinats, era francament possitiva a les hores. Ara ja no n'estic tant segur. En un exemple més de com la deixadesa en la gestió de part de la majoria dels polítics acaba en les bones idees, el pati de l'escola segueix estant obert els capvespres. Això que és bò, esdevé una mala idea quan per no fer les coses com toca (posar un monitor o un vigilant) la cosa va malament. El fet de no haver-hi vigilància implica que hi entra gents que no hi hauri de entrar. N'hi ha que hi entren en cans, i ja se sap acaben fent-hi les merdes. N'hi ha que hi fumen. Si hi van nins petits han de petir aquests inconvenient. Llavors no hi van. És cert que s'obliga al conserge de l'escola d'adults a passar-hi cada hora. Ho fa. però no pot romandre-hi. La policia municipal? ja sabeu com es vigila en el Moll ( no hi ha prou efectius i els que hi ha ...).
Una altra bona idea que morirà segurament: tancar el transit per davant el centre cultural Miquel Capllonc. Si no es vigila que els cotxes es saltin el piló, no serveix de res. Al pati de l'ara centre cultural Miquel Capllonch hi ha molts d'usuaris. Ha estat una gran idea, però qui vigila que no hi apareixin grandolassos que arreconen els més petits? On hi ha les indicacions de quines zones i quines coses són per determinades edats? Qui avisa que en el lloc no es pot fumar? No hi ha ni el m-es mínim cartell explicant això: quq no es pot fumar al recinte, que tal o qqual zona són per aquestes edats,... sent enveja de l'Ajuntament d'Alcúdia. Allà si que hi ha aquestes indicacions al parcs infantils, res de "per a nins de totes les edats" quina concreció és això? un adolescent de 17 anys és un nin o no? Qui els diu als pares incomplidors que no s'ha d'embrutar la zona de jocs? que no s'han de tirar les llosques al terra? que no es tiren lew closques de pipes fora de les papereres?
Aquestes són queixes que faig en veu alta, no per criticar ningú, ans bé perquè si algú m'escolta hi pot fer alguna cosa hi posi remei. Ja sabeu que els polítics tenen coses més importants que fer i no poden parar esment a cosetes tant petites i insignificants. A veure si algú m'escolta i pot fer-hi res. Segurament moltes mamas i papas que anam amb els fills les tardes a una o l'altra banda podem gaudir de les coses ben fetes, i el que és més important: que els nostres xics i xiques no hagin de veure i/o patir les mal fetes.

Haurem de tornar a ficar tanques per filtrar la gent que hi entra?

Conducta simptomàtica

Dijous passat a la tarda es va presentar l'inici del curs per a adults en l'edifici Miquel Capllonch del Port de Pollença, on estaven convidats tots els regidors de l'Ajuntament, però al que només van assistir Martí Roca (Lliga Regionalista) en representació del govern municipal i com regidor d'educació, Francisca Cerdà com regidora delegada del Port, Joan Ramón Mateu com representant de CxI i Nadal Moragues per Unió Mollera.

Tot dintre de la normalitat fins que el Sr. Martí Roca (Lliga Regionalista), sense conèixer-se exactament perquè, va cedir la paraula al Sr. Joan Ramón Mateu (Convergència per els Illes), com si d'un membre de l'equip de govern es tractés, donant-li un estatus especial per sobre de la Sra. Francisca Cerdà com regidora delegada del Port o de Nadal Moragues, representant d'un altre dels partits de l'oposició, és a dir, al mateix nivell representatiu que el regidor de CxI.
És això un símptoma del que es projecta en el futur del consistori? Els últims esdeveniments que situen una unió entre els dos partits als quals pertanyen els regidors esmentats (Lliga Regionalista i Convergència per les Illes) fan preveure moviments i canvis en les coalicions de govern. 

El temps dirà.  

Els Molleros no comptam per res

L’aprovació del passats  pressupostos de 2012, en que només el PSM i UMP varen votar en contra, ja feien preveure que les decisions que afecten al Moll es prendrien d'esquenes dels seus habitants. Al llarg d’aquest any 2012, UMP va presentar 3 mocions, una de caire estratègicament polític com l’intent de fer una declaració conjunta en contra dels fets violents durant la visita de J. R. Bauzà a Pollença, que ja sabíem que seria tombada pels partits d’esquerra, però ens va sorprendre que l’equip de govern no la recolzés. Ens va donar una idea de la situació en que UMP es trobava entre les diferents forces polítiques.

Ara bé, les altres dues mocions (regular els fondejos a la badia y establir un punt de recollida de residus no domèstics), que són qüestions lògiques pel bon funcionament del nucli, tampoc foren recolzades amb excuses tan buides com la d’Alternativa de que al mateix temps s’ha de regularitzar l’hibernació  de les embarcacions, o l’intent del grup de govern de fer un muntatge d’estructures flotants que res té a veure amb el que demanava la moció; i la típica excusa que no hi ha doblers (segons per què). Res, que tampoc vàrem rebre cap suport.

Ara bé, dit això, pel plenari de setembre ens trobem dos punts a l’ordre del dia que intenten prendre decisions que afecten al nucli sense tenir en compte el que pensa la gent d’Eu Moll.

Per una banda, qualque il·luminat, se li ha passat entre cella i cella canviar el nom de l’institut Port de Pollença pel de Clara Hammerl, la dona de Guillem Cifre, que si demanem pel Moll qui és segurament un 90% no n’han sentit parlar mai. Però com que fa mudat, s’ha pres una decisió per part de qualque “profeta” que pot ser ni tan sols visqui al Moll. És que no n’hi havia gent mollera més coneguda que hagués pogut donar el seu nom a l’Institut? Anglada Camarassa, Mestre Antoni Seguí, Metge Llopis, D. Andrés Carretero, o l’altre nom que es proposava, Bocchoris, etc. Però no, aquí s’havia de triar un nom de l’òrbita intel·lectual pollencina, per demostrar no sabem bé el què.

 I per l’altra banda, Esquerra presenta una moció per “suprimir els privilegis militars a la base d’eu Moll”. Sembla que li donaràn suport tots els partits de l’oposició, exceptuant Unió Mollera. Realment és el que vol la majoria de la població d’eu Moll? Sense anar massa enfora, el passat 8 de setembre es va convocar una manifestació per protestar per aquests privilegis militars a la que hi assistiren una cinquantena de persones, entre les quals es podien contar 3 o 4 molleros. És això representatiu de la voluntat d’un poble?

I ara, com sempre, sortiran els gurús de torn diguent que el poble NO ÉS EU MOLL, SINO POLLENÇA.

És clar, els molleros no comptam per res.

La difícil convivencia entre bañistas y surfistas

M. SERRA (DdM) La bahía de Pollença se ha convertido durante los últimos años en uno de los puntos de encuentro preferidos entre los amantes del windsurf y el kitesurf, una nueva modalidad en la que se utiliza una cometa. Su presencia se ha duplicado de un año para otro y la proliferación de amantes de los deportes acuáticos no ha sentado nada bien a la mayoría de vecinos de la urbanización sa Marina, situada en la misma bahía justo en el límite entre los municipios de Alcúdia y Pollença. Si uno va conduciendo por la carretera que une las dos localidades se encontrará que parte de la urbanización está llena de pancartas reivindicativas en las que se puede leer: "Ayuntamiento, Medio Ambiente y Costas no tenéis dignidad, peseteros" o "alcaldesa ven a bañarte entre los surfistas, te esperamos".
Estas pancartas ponen de manifiesto la disconformidad por parte de la mayoría de vecinos con la presencia de surfistas, ya que aseguran que la convivencias "es imposible". Uno de los vecinos afectados, Toni Comas, afirma que "la situación es insostenible porque los kitesurfistas no respetan las zonas delimitadas para bañistas y es habitual verles pasar de un extremo a otro de la playa con gran velocidad". Este hecho ha ocasionado, según Comas, que "la mayoría de vecinos haya optado por dejar de nadar en la zona" y los que lo siguen haciendo se sienten "avasallados por su presencia y tienen que vigilar constantemente que una cometa no les da en la cabeza".

Peligros
Los vecinos explican que "este año la situación se ha vuelto más complicada con la instalación de dos escuelas de kitesurf en la zona, ya que los usuarios más novatos no controlan los aparatos y muchos de ellos terminan en la carretera, lo que puede provocar muchos accidentes". Por ello piden a la alcaldesa de Alcúdia, Coloma Terrassa (PP), que "desplacen unos metros a los usuarios para que no se produzca ningún incidente".

Comas asevera que los vecinos han mostrado sus quejas ante Demarcación de Costas, Capitanía Marítima y el Ayuntamiento de Alcúdia, pero que "nadie ha tomado ninguna medida al respecto". Los vecinos temen que la zona continúe atrayendo cada vez más a los amantes de los deportes acuáticos y muchos se plantean vender sus residencias.
Los kitesurfistas por su parte consideran que los vecinos "están sacando las cosas de quicio", niegan que impidan el acceso a la playa y recuerdan que "es un lugar público al que todos tienen derecho a acceder por igual, no sólo los bañistas".

Los propietarios del Ullal de Pollença reclaman al Govern una indemnización de12 millones de euros

Elena Ballestero (UH). Los propietarios de la urbanización del Ullal, en el Port de Pollença, reclaman al Govern de les Illes Balears una indemnización de 12 millones de euros por el perjuicio económico que les ha producido, la eliminación del Área de Reconversión Territorial (ART) prevista inicialmente en el Plan Territorial de Mallorca (PTM) que preveía trasladar a esta zona la edificabilidad de Cala Carbó y que fue suprimida la legislatura pasada. Esperan además, que el Govern resuelva las alegaciones que han presentado contra la inclusión del Ullal en el Plan Hidrológico como zona húmeda y que podría dar lugar a un nuevo contencioso.
El origen de la disputa se remonta a hace una década cuando se comenzó a plantear la posibilidad de proteger Cala Carbó trasladando su edificabilidad hasta el Ullal, en el Port de Pollença. La medida, se llevaría a cabo a través de las denominadas ART.
Adquisiciones
Como ocurre en cualquier urbanización, para poder desarrollar la zona los propietarios debían disponer de un 60 por ciento de los derechos de edificabilidad de modo que algunos propietarios del Ullal compraron parcelas en Cala Carbó para facilitar el desarrollo del Área de Reconversión Territorial.
«Esta ART se ajustaba a derecho porque protegía Cala Carbó trasladando la edificabilidad a una zona degradada en el centro del Moll, el Ullal, una zona que además todos los técnicos sostienen que hay que urbanizar para completar la trama urbana el Moll», argumentan algunos de los afectados.
Al inicio de la legislatura pasada el Govern balear desclasificó la parte alta de Cala Carbó, eliminó la ART Cala Carbó-Ullal y aprobó el Plan Hidrológico que blindaba también contra la construcción la zona húmeda.
Los propietarios de Cala Carbó fueron los primeros en recurrir a los tribunales. Piden indemnizaciones por un importe de 30 millones de euros, al tratarse de suelo urbano consolidado.
Las demandas siguen su curso y el juzgado ha pedido recientemente a los peritos que realicen una valoración inicial de los terrenos.
En el caso del Ullal, las demandas se interpusieron a principios de 2012. Los propietarios reclaman al Govern de les Illes Balears 12 millones de euros por la supresión de la ART. Esperan además que el Ejecutivo autonómico resuelva sus alegaciones al Plan Hidrológico.

Interessant xerrada del professor Àngel Morillas

Es varen complir les expectatives d'assistència i l'atractiu tema que es tractava per part del professor Àngel Morillas. Amb un to força pedagògic i des d'un punt de vista objectiu ens va fer reflexionar sobre el valor de que la Serra de Tramuntana fos declarada Patrimoni de la Humanitat. Tenir un bé natural (i cultural) a l'alçada de paratges com les catarates d'Iguazú, la muralla xinesa, Taj Mahal o les grans piràmides ens va fer reflexionar als assistents de la importància d'aquest fet.

El professor Morillas va sugerir que s'hauria d'aprofitar la Serra per impulsar un turisme respectuós i una clara possibilitat per atreure visitants en temporada no estiuenca.

Tot i això, en resposta a una pregunta de Pepe García, va amollar un avís sobre l'amenaça de que es pot perdre aquesta distinció en cas de que es duguessin avant iniciatives com la construcció de l'urbanització del Guix o de Cala Carbó. No creim que ningú en el seu cabal estigués d'acord amb una pèrdua d'aquesta magnitud.

Volem agraïr des d'UMP l'assistència dels diferents grups municipals a la conferència, si bé  es va notar a faltar qualcú del PP, al manco la regidora delegada d'Eu Moll, encara que fos per compromís. No obstant això també volem agraïr a l'Ajuntament la seva col·laboració per oferir un llibre de Pollença com absequi amb l'assistència del regidor Tomeu Fuster, a l'AAVV d'Eu Moll per permetre que es realitzés al local social i a l'imprenta ByPrint per l'impressió gratuïta dels posters.

 

 

 

 

Els "èxits" del regidor de serveis i educació

Hem rebut una circular del regidor de serveis i educació (Sr. Martí Roca) amb un informe sobre el primer mes de funcionament del PROGRAMA “CENTRE OBERT” C.E.I.P. MIQUEL CAPLLONCH.
Un informe ple de gràfics i un format de lletra una mica infantil, felicitant-se de unes xifres que fan pensar que el programa ha anat bastant bé. Si analitzam aquestes xifres i les descomponem podrem entendre l'optimisme del regidor: 245 usuaris el mes de juliol / 22 dies hàbils = 11'13 usuaris diaris / 4 hores obert = 2'78 usuaris l'hora. Un exitasso!
El problema és que aquest programa sustitueix la possibiltat d'unes instalacions esportives dignes al Moll, un altre parxe a les necessitats d'una població de més de 6.000 habitants. I com es pot suposar l'argument és que no hi ha doblers. Fa més d'una dècada que escoltam el mateix.
Per altra banda, al plenari passat se li va mostrar al regidor una sèrie de desperfectes que segons ell no existien, causant també la indignació de la regidora delegada d'eu Moll, la Sra. Francisca Cerdà.
Idò les següents fotografies són de fa unes setmanes. Judgeu voltros mateixos el concepte de "perfecte estat" segons el regidor de serveis.